lunes, 12 de febrero de 2007


tot nou, el tren que arriba tard, sants que és una estació extranya, la maleta, les vies, la línea i una feina amb un grapat de lleons lletjos i maleducats. Hui el primer dia i em fa por. Tindré paciència i tinc confiança en mí, prou, sé que açò sols acaba de començar i sols és una experiència més. La imatge la fique perquè em fa falta calma. Demà a casa



mañana te veré, teresa. Te quiero

1 comentario:

Anónimo dijo...

Mañana te abrazaré, te besaré, te susurraré lo mucho que te quiero, tendrás tu rinconcito lleno de calma y cariño,te daré fuerzas para que puedas domar a esos leones, para que se te quite el miedo.

Te quiero muchisimo