recomanava a tothom tancar els ulls i caminar sense preocupació ni por a caure o ensopegar amb obstacles una mica de temps. Era l'única forma de viatjar on la majoria no podia arribar. Tenir confiança amb el destí, amb el voltant, amb allò que podies trobar. Confiar en tot sense els sentits, sols amb la intuïció, amb la bona sort.
poca gent aconseguia passar eixa prova tan difícil. Confiar en la sort és com no tindre por i eixa és una peça de roba molt difícil de llevar-se
3 comentarios:
por a la llibertat, eixe és el problema de la majoria. Si tothom es deixara dur pels somnis, per l'amor, per la il.lusió de viure d'una manera distinta, tot seria molt millor. Jo confie en la meua sort, i se que caminant segons els meus instints arribaré a algun lloc molt millor del que ens ofereixen. Deixem enrere el conformisme, la resignació, i sigam avant, a la reserca de la nostra felicitat.
segueix així, com sempre eres...
un bes fort
sóc el que puc i em deixen i ara he de trobar el meu lloc a la vida nova que m'han ofert. Ara és trobar els moments de calma per poder agafar forces. Quan vinga la primavera tot serà més fàcil, tindré més temps.
cuida't
Ara sí que tens abandonat el bolg dels collons!!!! Redéu, i em deies a mi quan vaig vindre ací que a vore si me motivava més!!!
Una abraçada
Publicar un comentario