viernes, 26 de enero de 2007

plou i m'agrada


ha tornat la pluja una vegada més a aquestes terres. Ja feia temps que no plovia i m'ha fet molta il·lusió tornar a vore els carrers plens d'aigua, vore el cel negre i agafar el paraigües gran que hi ha darrere la porta. A més estem tenint la sort de patir un temporal d'eixos que et fan pensar que mai pararà. A més fa fred, eixe fred que a mi em fa sentir viu. El parc estava bonic de veres amb totes les fulles per terra i els arbres xops d'un color diferent al de sempre. Un plaer per als sentits

6 comentarios:

Anónimo dijo...

ací fa calor, cada dia més, però res comparable amb el nord... arriba el dia de la partida, encara no se quan, estic impacient. un càlid bes per a passar eixe dia d'hivern

Anónimo dijo...

a més del fred fa vent, eixos bufits que et fan sentir que en el següent algú s'enlaira; agafes amb força el paraigües, el gires cap al costat que bufa el vent desitjant ser tu el que tinga l'oportunitat de volar, de sentir que flotes, que, per una vegada en la teua vida, no tries el sentit ni la direccio del vol, sino eixe vent, sents la frescor en la cara, els ulls et ploren, més per l'alegria i la il.lusio que pel fred.

a veure quan em toca a mi.

Anónimo dijo...

Ja era hora que ploguera per la nostra terreta seca per tants trasvasos inútils!!
Ací no ha plogut, però ha nevat com mai ho havia vist jo! He aprofitat i he anat a passejar sota la neu! És una sensació que recomane a tot el món. Ja estem a -5!!!

yo dijo...

moltes gràcies, paula. Guardé el bes disn d'una caixeta i faig d'ell una estufa per al fred que fa. Un bufit de vida des de la vora oest de la mediterrànea

yo dijo...

mentre esperes que la força d'algun vent d'eixos que envolta i acarona et puga dur lluny, tanca el ulls mentre tingues el paraigües a les mans i vola on pugues, que segur que saps un lloc teu màgic i frondós, ple de tot allò que paga la pena i et fa sentir bé, encara que siga una estona, encara que estigues esperant que et toque a tu

un bes molt fort, anònimo

yo dijo...

que enveja em dones, jordi, que poètic i literari. Fes xocolate i castanyes i passa una tarda mirant per la finestra com tot és fa blanc.

una forta abraçada