com m'agraden les vesprades d'hivern a la platja i em dóna igual que faça bon oratge o temporal, la mar sempre té el seu atractiu. Ahir tocava vent gelat fort i moltes ones. Com uns bojos passejarem per l'arena i agafarem caragols marins i una estrel·la de mar d'eixes que donen sort a qui la troba. I les nostres petjades eren les úniques que es podien vore i eixa exclusivitat dóna màgia, com el silenci. Després unes galetes boníssimes acompanyarem a una conversa d'arreglar el món mentre el rellotge no ens donava treva. I el vent fresc i net amb el soroll de les ones el duiem ja al cap entregant als dos part de l'energia que necessitem. S'oloren canvis a l'horitzó i si res no falla prompte aniré cap al nord on m'espera una nova estació de la meva vida