jueves, 25 de enero de 2007


Sé que dentro de mí tengo una buena poesía. Lo sé porque a veces me ha cogido del brazo con fuerza y me ha desgastado la garganta. Lo sé porque a veces las palabras se filtran por la lengua y me dejan un sabor de victoria con un fondo de derrota

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Tot tu eres poesia, una poesia no descoberta encara, que pareix que te por d'eixir i la qual tots estem esperant que asome el cap en cualsevol moment.

Una forta abraçada!!

yo dijo...

gràcies anonimo per totes les teves paraules. Poc a poc anirà eixint el que hi ha, siga com siga, però anem caminant. La forta abraçada per a tú i hem de traure tot el que tenim per aprofitar la nostra estada.

salut i llibertat

Anónimo dijo...

Agarra la cortina del menjador i aparte-la com si fora la d'un teatre, fes-ho amb força, i després mira a fora. Només viu, no cal que interpretem cap altra vida, siguem com som!
Ànims

yo dijo...

moltíssimes gràcies per les teues paraules. Anem fent coses que és allò que hem de fer per a poder sentir que estem vius a la nostra manera, cercant aquells plaers senzills i que sabem fer, escriure, llegir, vore el mar, els núvols, parlar de tot, pensar, ser