lunes, 29 de enero de 2007


com m'agraden les vesprades d'hivern a la platja i em dóna igual que faça bon oratge o temporal, la mar sempre té el seu atractiu. Ahir tocava vent gelat fort i moltes ones. Com uns bojos passejarem per l'arena i agafarem caragols marins i una estrel·la de mar d'eixes que donen sort a qui la troba. I les nostres petjades eren les úniques que es podien vore i eixa exclusivitat dóna màgia, com el silenci. Després unes galetes boníssimes acompanyarem a una conversa d'arreglar el món mentre el rellotge no ens donava treva. I el vent fresc i net amb el soroll de les ones el duiem ja al cap entregant als dos part de l'energia que necessitem. S'oloren canvis a l'horitzó i si res no falla prompte aniré cap al nord on m'espera una nova estació de la meva vida

2 comentarios:

Anónimo dijo...

quin plaer sentir la brisa del mar fresca en la cara, el vent embolicant els cabells solts, el silenci entre les persones, un bon berenar acompanyat d'una conversa interesant i pensar que estas agafant forces i energia.

eixes que necessites per als canvis.

una forta abraçada i anims per al teu viatge al nord.

yo dijo...

els meus cabells solts ja fa temps que se'ls endugué la brisa i el plaer meu és el de tindre el cap pelat calent gràcies al meu casquet d'hivern. Aquestes tardes tan boniques hi ha que fer-les sovint i sempre que podem les repetim.

moltes gràcies per les teues paraules una vegada més

puc saber qui eres??? (si vols)