els de poesiasalvaje ja estan ací amb tot el seu arsenal de paraules per fer del món una cosa més bonica. Poesiasalvaje s'ha de pendre poc a poc per a no agobiar-se, uno s'ha d'acostumar a que no por llegir-ho tot.

I d'ací uns dies serà lluna plena i d'ací uns dies canviem d'any i tot pareix que siga nou i al final tot és igual. A poc a poc les coses evolucionen, pas a pas, no hi ha data fixa ni hora, mai hi ha dotze campanades. I la llum sempre hi ha un moment que ens dóna de colp i gaudim d'una alegria. Un petó teu, un somriure de la meua princesa, una llum