aquella ciutat

he vist la pluja als carrers, als arbres, als tolls, a les façanes i he mirat les finestres i les cafeteries. I la meua ment ha viatjat. I he recordat el te humejant mentre sentiem músiques perdudes i tú hem llegies el que havies escrit la nit anterior. La teua habitació pareixia d'un altre món i amb la manta i l'estufa estavem protegits de qualsevol mal. Després visitavem el mercat de nadal on mai compraven res i fugiem de nosaltres parlant d'altres ciutats llunyanes a l'espai i al temps. Lluny quedava tot i lluny quede jo ara. Sempre veiem que a qualsevol cafeteria algú obria una llibreta i estava escrivint una història preciosa que un dia podriem compartir. I eixa era la nostra ciutat. I ara ve l'hivern i jo la recorde, darrere dels cristals de la teua habitació.