Per les nits em quede llegint com fa temps que no feia intentant acabar amb els llibres pendents este curs. La llista de llibres per llegir ja és una cosa que em dóna por i vertigen, que sé que no m'acabaré mai. No vull ni pensar-ho i més ara que he començat a llegir alguns assajos fàcils i curts que m'apropen al món. Em queda tant per conéixer que dóna paüra saber com de finits som.
Metafísica apart m'he anat de festa, he anat a la platja i he deixat que la pluja em mullara, tres coses que estan molt be i m'alegren. A més intente tornar a escriure alguna cosa que m'agrade i a gravar i fotografiar qualsevol cosa que em cride l'atenció sense una finalitat concreta. Encara no he fet res perquè he de salvar-me encara de la peresa que tinc sobre mi i que sempre ha sigut el meu gran problema.
De moment sec a la cadira i espere la visita de la meua poca amiga inspiració. Prepare te, cada nit d'una manera, un dia amb canyella, l'altre dia amb menta, papaia, herba-sana o, per si no li agrada el te, cafés aromatitzats. De moment o no passa per la meua casa o no li agrada allò que prepare. No sóc d'aquells que la inspiració els agarra treballant així que esperarem a tenir sort.
1 comentario:
el dilema de la inspiració... en fi... quan toca, toca, i quan no, ja pots estar allà que perdrem el temps i més ens valdrà anar a passejar a la platja i fer una mica el gos. Que és estiu i ja hem treballat molt. Ale.
Publicar un comentario