sempre tarde massa en escriure i després ni sé com començar ni sé que puc contar. Som moltes coses les que em passen pel cap.

Des de l'última vegada sembla que torne a tenir bona salut. La panxa ja està com toca i el cap està més centrat. Ja han aprovat i ja han suspés uns quants i fins al dia 19 no he de saber res de notes. Ara em queda anar a la muntanya amb les i els alumnes i intentar acabar aquest primer any meu a Catalunya el millor que puga. "Aunque alguien me advirtio nunca dije que no". Tinc ganes de tornar una temporada a casa i estar, com a mínim dues setmanes sense moure el cul d'un lloc, dormir tranquil i descansar. Tot arribarà

Si no en teniem prou amb la desfeta democràtica a València, finalitza la treva i tot pareix apocalíptic. La política deixa la seva tasca principal i de nou la força, l'amenaça i el patiment prenen el poder. Tot es fa més complicat, el futur, el present i, si som poetes, el passat, que sempre depén del present que ens diu que ha sigut bo o dolent. Tantes coses per canviar, tantes poques ganes, tan poca força i tan poques clares les idees. Note els peus enfangats, no sé si pense bé, tinc raó o no, si sóc radical, rar complex, simple, ximple....

Els del G-8 es reuneixen a Alemanya. 12'5 milions de dolars costa la tanca per poder estar tranquils. Els assumptes principals són la fam a Àfrica i el canvi climàtic. Acaben parlant de míssils i de por, de suborns i de por, de por i més por. Si aquests individus no donen solucions i sols fan por, què fan reunits? Feia falta una tanca de 12'5 milions de dolars per no fer res, sols fotos?.