Ja m’he batejat amb les colònies, eixa cosa tan catalana que no sabia que existia i que fan totes les xiquetes i tots els xiquets d’ací. M’ha tocat passar dos nits amb les meues primeres classes i així m’estreno de tot el mateix any. La cosa no ha estat malament, s’han portat com nens i nenes de 16 anys, que és allò que són, ens han deixat dormir poc però la resta ha sigut un plaer. He conegut dos profes molt simpàtics amb els que he rigut molt, he pres el sol mentre estudiàvem i he tingut converses molt interessants. La veritat és em sap greu acabar de treballar on estic ja que he tingut continuïtat, estabilitat i bona comunicació, però açò és la vida dels interins i no em puc queixar dels meus primers mesos.

Allò que em fa un poc d’angoixa és tenir ara les oposicions i més encara fer-ho a les dues vores de l’Ebre. Ja veurem com surt tot i com acabe i com està el panorama l’any que ve i si hi ha tantes oportunitats com aquest any, ja que no crec que aprove.

Tot vindrà i a tot haurem de fer front i ara sols queda esperar i gaudir dels últims dies que em quedem de curs i d’estar a Barcelona, ciutat que he visitat poc però que m’ha seduït. També de gaudir del Baix Llobregat i de Viladecans amb el seu ajuntament estrany que sembla tret del centre d’Europa.

No sé com explicar-ho però estic rar.