embús

la meva aventura barcelonina d'aquest curs està arribant a la seua fi. Ara ja em queda fer unes poques hores i solucionar tots els papers que em fan falta per a les oposicions i dir adeu als meus primers companys de feina per si no torne l'any que ve que seria allò més normal. Tot això sabent que no he estudiat i que treure els examens seria un miracle, encara que el mal moment de les oposicions no me'l lleva ningú. Com a bona nova que ací falten profes i mestres i el curs vinent hi haurà feina.

i què passa amb el meu cervell? Embús. Col·lapse total. La programació meua m'agrada cada dia menys i no se com canviar-la sense fer massa enderrocs, així que em passe les hores intentant canviar-la sense canviar-la, treball intel·lectual que cansa molt. A més no em permet gaudir d'aquests últims dies com voldria, ja que el meu punt de responsabilitat, amagat tot l'any a saber on, desperta ara per martiritzar-me. No era el meu moment i ho sé, quan no tens ganes no tens ganes i no pots treure res, però ara el meu cap es penedeix.

Embús, embús del meu cap, en sintonia amb una de les fotos que vaig fer un dels pocs dies que vaig agafar el cotxe per anar a Barcelona. Açò és tan gran i té tant de cotxe..... Com si fóra de poble, que ho sóc. Barcelona té molt de cotxe i per arribar a qualsevol lloc has d'eixir massa prompte i com m'agrada apurar, en tot, per això em pilla l'embús, mental, físic, de trànsit