sant jordi

Ja va eixir un dia radiant i bonic, millor dit, maco i bufó, com diuen per aquestes terres. Flors a tot arreu, roses a la porta de casa, a la parada del bus, a les carreteres. Normalment roges, es a dir, vermelles, i amb una senyera al plàstic, sense el blau, com és preceptiu aquí. Pel matí institut, que tocava treballar un poc i dur als alumnes al seu recital de poesia. No vaig poder anar a Barcelona a veure a la Teresa de la Vega i això si que em va fotre, però bé, la meva representant de parella va anar per mi i va gaudir, a més, d’un matí de passejada per la Barcelona màgica.

El recital molt bonic, amb una selecció de poemes que em va agradar molt, oportuns i multicultural, en total unes 12 llengües diferents, i alguns tan meravellosos con l’Aiguamarina de Josep Maria de Segarra. Corrent a la ciutat, passeig pels carrerons del Born i dinarot dins d’un petit bar.

I el plat fort per mi. Un món de gent i de flors. Podria dir llibres, però els llibres més s’endevinen que es veien. Per a un valencià seria com passejar per les falles però sense veure ninots. Bé, l’ambient és diferent, més assossegat, més literari, més tranquil, però t’arriba. Et sents partícip d’una cosa amb arrels, fàcil però fonda. Els pitjors parats els escriptors que semblen més animals de zoo esperant que els donen cacauets. Em va agradar molt, i el meu llibre també m’està agradant molt, Seda, de Baricco, que poc a poc es convertirà en un dels meus escriptors de capçalera.

Repetiré, segur, la festa del llibre i la rosa, la diada de Sant Jordi, em tornarà a veure per aquest país.