"tornar a cantar, com abans, quan erem grans, tornar-ho a fer tan sols si ets innocent" (Sisa)

ara que les nostres veus callen i ens deixem sense lloc on gaudir vull tornar a cantar. Ara que tinc la sensació d'orfandat, de saber que hi ha finestres que no podré obrir amb la facilitat a mi em dóna per tornar a tenir la sensació de que puc contar les coses i les he de contar. Serà la necessitat de que ja ha arribat l'hora de fer coses i no deixar-me dur, de que conte i he de contar, de que he de mirar amb altres ulls i que la recerca d'allò que em rodeja i em fa sentir és allò que em fa feliç. No sé, que torne a parlar, a penjar fotos i vull estar ací, encara que siga tan sols perquè tiraré a faltar la finestra al món de les paraules de la nimue. Ún dia Rafel em va regalar saber de tú per a conèixer altres formes de sentir i vore i ha sigut tot un plaer. Ara em queda parlar contar i fer-ho el millor que puga. M'anime a mi mateix, que açò és una feina difícil i no vull deixar-la. Senyora musa, per favor, fes-te amiga meua.