allò que sempre he envejat de les dones i els homes dels deserts terrestres és la seua facilitat per trobar els camins i saber sempre on estan. Els que habitem el desert lunar no tenim cap d'aquests problemes allà, estem a la lluna i ja està, no fa falta trobar res, cosa que ací, en la terra, sí, sempre ens costa saber on estem i on anem.

curiós com sóc, un dia li vaig preguntar a una saharaui com s'ho feia per no estar mai perduda, que havia de fer jo per sempre tenir el meu lloc i tenir present cap on dirigir les meues passes. La seua resposta, savia i sarcàstica, com sempre, va ser: "Mai has d'anar on saps que et perdràs i mai faces coses que t'allunyen de tú"

no sé en quines de les meues vides vaig fer les dues coses que em va dir que no s'haurien de fer, però jo he fet les dues. Perdut. Tot fora es mou, jo ja no arribe