amb la fideuà, calauela s'ha acabat. 5 anys de la nostra vida. 5 anys de dinars i sopars, de borratxeres, de festes, de cantar, de riure, de parlar, de discutir, de passar el temps junt amb els amics i les amigues, de saber que hi havia un lloc on deixar caure el cos. La casa caurà aquesta setmana i amb ella molts i molts records.
El diumenge va ser dur. Recollir coses, tirar, deixar, recordar... Deixar Algemesí aquesta vegada era encara més insoportable. Menys mal que ara pujàvem dos. El roig i jo, el calb, a Barcelona, els dels cabells extranys. Tot canvia, tot es renova, tot funciona i ara ens toca viure ací, donar classes ací, encara que no siguen d'Història. Poc a poc, poc a poc
Però la vida sense calauela...................................
12 comentarios:
Bona Sort Ca L'auela!
jolin... quina pena...
Però jo crec que de la mateixa manera que quan es construeix damunt d'un cementiri indi hi ha mal rollo, el que facen damunt de Calauela notarà tots els bons moments que vau passar allà.
i la gent dirà, ohhh... quin bon rollo sentim ací! i quan investigaran, ho descobriran... el per què de tot plegat... ;)
quan caiguen les pedres eixirà un aire pervertit i pecaminós, és a dir, de diversió. La veïna estarà contenta sabent que el calb ja no té lloc on liar a les xiquetes (això deia ella)
gràcies, anonimo, per la sort, falta ens fa per trobar un lloc nou i per a que l'associació funcione bé
respondeme a esto,xfavor..si tu novia durante tu relacion contigo escribiera maldades sobre ti en un blog de internet,que pensarias?si vieras a tu novia con otro,tu que habrias pensado?y si despues de nueve meses del engaño te vuelve a llamar para mantener una amistad de mierda,que le habrias dicho?
la verdad, yo que sé, si quieres saber mi opinión pues que es una putada como un camión. Y que por una amistad de mierda pues mejor no la tengas y ya está. Pero no sé las circunstacias. No sé. Sólo te puedo decir que suerte
i ara què faran...?? Pisos?? Facen el que facen, aquestes coses fan molta ràbia :S Em sap greu
clar, faran pisos, però "la vida es así, no la he inventado yo". Esperem que comence una altra època i es puga traure profit de tot allò que em pensat. De moment cerquem una casa-seu que ens fa falta per tindre sostre i així quan torne al poble, a algemesi, tindre un lloc
No sé si encerte amb esta proposta, però després d'haver seguit els diversos comentaris a l'entrada del blog m'atreviria a demanar a tots els que fundaren la llegenda un monument commemoratiu a la dona que donava nom a Ca L'abuela. I em referisc a l'abuela que va fer possible que nasquès esta llegenda, o mite, o conte... L'abuela de la casa! Dissenyeu una estàtua d'ella i demaneu que la pengen en la façana!
Jordi des de Bucarest.
no és mala proposta. Com a mínim ja hi ha una associació i una imatge que fa de segell.
gràcies jordi
hola ets el ruben no?
soc l'artista gandul!no se si t'enrecordes de mi...
com no se quina es l'entrada actual firmo a totes XD:hola ets el ruben no?
soc l'artista gandul!no se si t'enrecordes de mi...
zelo intiresno, hvala
Publicar un comentario