Tot açò de l’escriptura és una cosa que crec que no faig molt bé. Sé com m’agradaria escriure però no m’ix tal i com jo pense. Em passa molt que lluny del paper o lluny de l’ordinador tinc molt clar allò que vull contar i sobre tot com ho vull contar. Però després arriba l’hora de posar-me de veritat a redactar i no hi ha manera d’acabar content del tot. Molt poques vegades he acabat un text i he estat satisfet de la meua feina.

El que jo voldria és tenir un personatge literari dintre de mi. La meva escriptura vull que siga un vaixell que després d’eixir del meu port tallés qualsevol corda que el nugués a la meua realitat. Ésser lliure de la materialitat de les coses. Un vaixell que anés per tots els mars que pogués, entrant i eixint de totes les finestres del món. Un vaixell que treballés arreplegant les collites més boniques del món, que parlés fort i clar i tingués la bandera de la poesia dalt del pal, que donés cops de puny a totes les taules on fa falta.

Voldria escriure texts que no foren com aquest.