Buscando mi destino,

viviendo en diferido

sin ser, ni oír, ni dar.

Y a cobro revertido

quisiera hablar contigo

,y así sintonizar.

Una xiqueta em va respondre l'altre dia que a la edat mitjana els missatges s'enviaven amb ampolles i el meu primer impuls va ser dir-li que no, que no podia pensar una burrada com aquesta.

Alarma, sona l'alarma. Havia arribat el moment de tornar a despertar. Es clar que sí, els missatges s'enviaven mitjançant ampolles per mar, però sols aquelles coses importants, les més importants, les que han d'estar un temps reposant.

Que ja es hora que parle amb mí mateix encara que siga a "cobro revertido". Hi ha una pulsera fina de lletres que et nuga a alguna cosa i aquesta cosa no vull oblidar-la.