predomina dins del vent fort la força. Clar, per això és fort, diran aquells que com jo són de lletres. I predomina una sensació extranya de tenir al nostre voltant a algú que de normal no hi és, que no veus però notes que està al nostre costat. I és rar perquè tot sembla igual a primera vista però tot ha canviat. I no és la pluja, que deixa un rastre al terra i que provoca, com a un dels canvis més grans, que ens fixem en les nostres sabates mullades i en allò que les rodegen. Els canvis del vent són diferents.

el vent ho neteja tot. La llum és diferent, l'aire és diferent, els colors són diferents. Tot allò que semblava lluny i ple de boira ara és prop, net i ple de colors. I m'encanta. Tot pareix nou, el paisatge, la ciutat, els sorolls i els meus ulls i, a més sembla més bonic, molt més bonic. I sense veure res ens porten les plegàries antigues d'altres llocs que aprofiten aquests vents per difondre la seua saviesa pels nostres pulmons, pels nostres sentits. Paraules i sentiments que el vent trasllada amb l'eficàcia de saber que té aquesta missió i que és l'únic que la pot fer bé.